La patria ye pa nós folla nes botes

No sabria dir si he viatjat molt o poc, però el que és cert és que he viatjat menys del que m’hauria agradat. Tanmateix, vagi on vagi, no m’entusiasma la idea de sentir-me estranger o turista. Segurament per això, quan faig estada en una terra que no és la meva, i encara que només hi sigui un parell de dies, procur tenir temps suficient per anar (millor tot sol) a un bar o qualsevol altre lloc on es reuneixin els parroquians: el banc d’una plaça, un mercat, etc. Aleshores, deman un cafè i, sense pressa, assaboresc les converses, els vicis i els costums dels vilatans. Només després d’haver acomplit aquest ritual senzill tenc la sensació d’haver visitat la ciutat. Tant m’és si després no tenc temps per veure a corre-cuita tots els monuments i llocs d’interès que surten a les guies especialitzades. Me n’afluix!